Les Quatre Barres

Fa molt temps que teníem pendent fer una ballada de sardanes, i finalment ho podrem fer aquest diumenge dia 25 de gener, a les 17:00. L’aplec durarà aproximadament 2 hores, i ho farem en una casa de Bromma situada a Svalvägen 6, una casa de fusta típica sueca de color rosa. No és una casa particular, sinó que es lloga per fer-hi celebracions i activitats de tot tipus.

Durant la ballada també hi haurà una curset accelerat per als qui no en sàpiguen.

Algunes persones ens han preguntat si hi haurà instruccions en suec, en això hi podeu comptar. No hauria de ser cap problema, tenim un munt de persones avesades a fer traduccions simultànies català-suec i suec-català!

També ens han preguntat si s’haurà de pagar alguna cosa, i la resposta és que no cal, però si algú vol fer una aportació econòmica no direm pas que no.

No cal dir que hi pot venir tothom, això sí, amb la condició indispensable que tingui ganes de ballar sardanes, o passar-ho bé.

Ens aniria bé que ens enviéssiu un correu si voleu venir-hi, així sabrem més o menys quants serem.

Foto: Paco CT.

Etiquetes: sardanes

Mercè de las Heras ha estat una de les persones de més relleu en la història de les Quatre Barres. La seva personalitat i el seu interès per fomentar la cultura catalana causaren sempre un gran impacte entre els catalans residents a Suècia.

Nascuda a Barcelona el 24 d’abril de 1920, hi passà la seva infància fins que va començar la guerra civil, quan juntament amb el seu pare se n’anà a Alemanya, on va viure tota la segona guerra mundial. L’any 1943 va iniciar els estudis de medicina a Friburg, Alemanya. En acabar la guerra va fugir a Suïssa, on obtingué el títol de metgessa. Va treballar dos anys com a metgessa als Estats Units, i a Cuba, i finalment el 1951 arribà a Suècia, on es va especialitzar en psiquiatria.

Va ser aleshores, cap els vols de febrer de 1953, que vaig entrar en contacte amb ella per primera vegada, en coincidir per causalitat en un tren, en algun lloc d’Alemanya. Aleshores ella ja era metgessa de l’Hospital Sahlgrenska de Göteborg.

Com a professional donà sempre exemple de la capacitat de treball i d’esforç dels catalans espargits arreu del món, tant és així que al llarg de la seva carrera va arribar a ser cap de la unitat de psiquiatria de l’Hospital de Danderyd, i també de Lidingö.

Tot i que la vida la va portar a diversos indrets del planeta, ella no deixà mai de sentir i viure un profund esperit de catalana. Ballava sardanes i cantava Els Segadors amb una enteresa summament patriòtica.

L’any 1976 va prendre la iniciativa de fundar un casal català a Estocolm, i ens convidà a casa seva diverses vegades per perfilar l’associació, que finalment es formalitzà l’any 1978 amb un acte a casa la Maria Rosa.

La seva mort el passat 30 de desembre de 2008 ha estat molt sentida per tots els catalans que durant moltes dècades hem estat a prop seu.

A les Quatre Barres, i tots els catalans de Suècia, la trobarem a faltar.

Carles Gisbert

Les Quatre Barres lamenta profundament la pèrdua de Mercè de las Heras, i transmet el condol a la família.

La cerimònia de defunció tindrà lloc dilluns 12 de gener a les 11 del matí, a la capella de Josephinahemmet, situada al carrer Drachmannsgatan 2, a Bromma.

Bon any nou a tothom!

Tot i que els torrons es mengen per Nadal, hem pensat que mai és tard per fer una torronada i així donar una dolça benvinguda a aquest nou any que tot just comencem.

Aquest proper diumenge 11 de gener celebrarem la primera torronada de Suècia (de la qual tenim constància), i ho farem amb torrons artesanals de tota mena de gustos,  a les 15:00 al local de Solna on vam celebrar la castanyada. Aquí a la dreta teniu el mapa del local a Wiboms väg 10, la parada de metro més propera és Västra Skogen.

Per poder venir cal que ens envieu un correu, o bé truqueu l’Èric (vegeu el programa adjunt per a més detalls), com a molt tard el dissabte dia 10 (truqueu si us voleu apuntar a darrera hora diumenge).

Totes aquestes festes hem anat donant de menjar el tió, i esperem que poder-lo fer cagar aquest diumenge, si és que no se’ns ha escapat.per a més detalls), com a molt tard el dissabte dia 10 (truqueu si us voleu apuntar a darrera hora diumenge).

Totes aquestes festes hem anat donant de menjar el tió, i esperem que poder-lo fer cagar aquest diumenge, si és que no se’ns ha escapat.

Etiquetes: torrons

El passat primer cap de setmana de novembre ens vàrem trobar per fer la Castanyada. Aquest cop, de castanyes calentes no n’hi van haver ni de fredes tampoc, però no hi va faltar el caliu d’amics i amigues del Casal, ni els esclafits de riure que mai cansen de sentir de la mainada.

Vàrem ésser una bona colla, entre petits i grans. Els xiquets i les xiquetes varen tenir fins i tot l’oportunitat d’aprendre a fer panellets a través del mestre pastisser del Casal. Tots vàrem passar una bona estona, vam berenar pa amb tomàquet, formatge i embotits, i després ens menjàrem els panellets que havien elaborat la mainada, que eren d’allò més bons!

Podeu veure més fotos a la nostra pàgina de fotos.

Etiquetes: castanyada, panellets

El mes d’octubre, el sopar va coincidir amb la visita d’una delegació de CDC que estava de visita en un congrés europeu de política liberal. Entre els membres de la delegació hi havia Artur Mas, Carles Gasòliba, Maria Rosa Fortuny i Carles Llorens.

El mes d’octubre, el sopar va coincidir amb la visita d’una delegació de CDC que estava de visita en un congrés europeu de política liberal. Entre els membres de la delegació hi havia n’Artur Mas, en Carles Gasòliba, na Maria Rosa Fortuny i en Carles Llorens.

Els membres del Casal vàrem tenir l’oportunitat de conversar amb ells i així fer-los saber les nostres inquietuds i propostes polítiques així com parlar de l’actualitat política nacional. Agraïm a CDC la seva disposició.

Per cert, a partir de l’any que vé tot els sopars de l’últim dijous de cada més es faran al restaurant Pelikan, a Södermalm. El restaurant té varietat de peix, carn, així com menjar per a vegetarians.

Aquí podeu veure més fotos del sopar (feu-hi clic per a engrandir-les):

Les fotos són ©2008 David Puig.